La setmana que ve tindran lloc les proves per a l’obtenció de certificats de coneixements de valencià que organitza la Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA). Diverses universitats valencianes oferiran tant als seus estudiants com al públic general l’oportunitat d’aconseguir un certificat oficial de nivell A2, B1, B2, C1 o C2.

proves-cieacova-gener-2017
Extret del web de CIEACOVA. Punxeu sobre la imatge o ací per a conéixer més detalls sobre les proves.

Per a guanyar-se un bon APTE en qualsevol examen de certificació de llengua, la clau principal és fer-ne un ús habitual (si és raonat, millor encara): parlar-la, escoltar-la, escriure-la i llegir-la, llegir-la, llegir-la (ja tractarem açò més endavant, ho promet). Però en els últims dies abans del moment d’enfrontar-nos a la prova no poden vindre malament un parell de truquets de profe, no? Anem allà…

consell_1

Calma! Sé que és més fàcil dir-ho que fer-ho. Potser teniu sort i sou d’aquelles persones que no s’immuten davant de la perspectiva d’un examen: enhorabona! Si no és el vostre cas, no passeu al següent consell encara. Quan dic als meus alumnes que facen el favor de relaxar-se no ho dic perquè és la meua obligació o perquè no se m’acut cap altra cosa, sinó perquè és important que entenguen (que entengueu) que heu de prendre un paper actiu en la vostra relaxació. La tranquil·litat no arriba sola: heu d’ajudar-la. Cadascú té els seus mètodes: hi ha qui troba efectiu l’esport, altres persones assoleixen la calma amb la meditació o el mindfulness. Les infusions van bé, però són poc pràctiques: no sé si és bona idea engolir-se una tassa de til·la abans d’un examen de tres hores o més… concentrar-se és més difícil si has d’anar al lavabo! A mi em funcionen, generalment, les solucions d’herboristeria: les flors de Bach i les valerianes en pastilla, sobretot. Si teniu problemes forts d’ansietat (crònica o en situacions d’estrés), no dubteu a consultar amb el vostre metge o metgessa. La salut mental és tan important com la física i sovint la deixem de banda. 

Ah, i recordeu: els examinadors i examinadores no som monstres àvids de suspensos! Molts de nosaltres som profes i coneixem de primera mà l’esforç que vos ha costat preparar-vos per a la prova. De fet, conec gent que no vol examinar perquè se li trenca el cor quan ha de suspendre algú! Busqueu el vostre mètode de relaxació preferit i recordeu que els que vos examinem no cobrem cap extra per destrossar les vostres esperances i vos ajudarem en la mesura que ens estiga permés i siga just.

consell_2

Produir un discurs coherent, ben cohesionat i adequat a la situació és important en totes les parts de la prova, però heu de parar-hi atenció sobretot en l’expressió escrita: molts aspirants se centren excessivament en la correcció gramatical (que si l’accent, que si la dièresi, que si el guionet, que si el gerundi amunt o avall…) que obliden que hi ha altres propietats textuals que són igual d’importants: tenen el seu propi pes a la nota global. Els percentatges i el grau d’exigència varien segons el nivell (podeu consultar el programa de cada nivell ací), però a grans trets és important que recordeu:

  • L’adequació: la mesura en què el que heu escrit es correspon amb allò que vos han demanat, tant pel que fa al contingut com a la situació. Per exemple: està clar que una carta de qualsevol tipus ha de tindre una salutació, però veritat que no saludaríeu la vostra mare amb una fòrmula de l’estil “distingida senyora”? Mireu d’adaptar-vos al grau de formalitat que vos demana l’enunciat!
  • La coherència: em pregunten sobre l’eutanàsia, però no en tinc ni idea… ah, ja sé! Contaré l’últim capítol de Game of Thrones que, total, es moria no sé qui també. Al final, el que compta és arribar al mínim de paraules, no? Meeeec. Error. Part del que vos puntuen és que les idees siguen rellevants, estiguen ben ordenades i no siguen repetitives. Per descomptat, també heu de ser coherents amb el contingut que heu escrit: si en la introducció esteu d’acord amb els aliments transgènics, no acabeu la conclusió amb un argument en contra! Ah! I la coherència també té el seu paper en la forma: si decidiu utilitzar el demostratiu simple (“este”, “eixe”), no utilitzeu després el reforçat (“aquest”, “aqueix”) perquè m’he avorrit d’un i em passe a l’altre.
  • La cohesió: els nostres amics els connectors ens poden ajudar a guanyar puntets si els utilitzem com toca. Tingueu-ne preparats uns quants (sobretot en els nivells B2, C1 i C2, on ja vos poden demanar textos d’opinió): d’una banda, d’altra banda, per contra, per acabar, en resum… I no oblideu revisar els signes de puntuació abans d’entregar la redacció. Recordeu que mor un gatet cada volta que col·loqueu una coma entre el subjecte i el verb (*La joventut de hui en dia, no respecta els majors. Pobre gatet. M’ha fet mal a mi i tot). Tingueu en compte també que el text ha d’estar dividit en paràgrafs (amb l’excepció dels nivells més bàsics, en què els textos són sovint massa curts per a dividir-los) i la divisió no ha de ser arbitrària: no talleu on faça bonic, sinó on acabe una idea i en comence una altra!
  • La variació i la presentació: heu d’evitar que la mateixa paraula, per molt important que siga, aparega massa sovint. Feu ús de sinònims, parafrasegeu… Sigueu imaginatius! Pel que fa a la presentació, no em canse de repetir-ho: FEU LA LLETRA CLARA! Invertiu temps en una lletra llegible, diferencieu bé els accents oberts i els tancats, les majúscules i les minúscules, les comes i els punts, … tot suma!

A més, els que teniu resum (tots els nivells tret d’A2) heu de parar atenció a l’hora de triar les idees: recordeu que és un exercici de comprensió oral a més d’expressió escrita, així que és molt important que no poseu idees falses (que no apareixien al text original) ni incompletes.

consell_3

Que temptador és posar el punt i final després de fer bullir les neurones amb el resum o la redacció, deixar el boli damunt de la taula amb solemnitat i anunciar al món amb certa supèrbia i el coll ben recte que ja heu acabat l’examen, no? Doncs és precisament el que vos pot fer travessar la línia fina que hi ha entre l’apte i el no apte! Quan acabeu la part d’expressió escrita (i també les competències gramaticals, per què no?), deixeu descansar un poc els ulls i, tot seguit, assegureu-vos que:

  • No heu escrit cap grafia aliena al valencià. Recordeu que la ch només apareix en alguns manlleus i la ñ no apareix mai en valencià. Per a fer el so de cacharro, en valencià fem servir la x (xiquet) o la tx (catxirulo). Per a fer el so de castaña, en valencià fem servir la ny. La y només pot aparéixer fent companyia a la n en el dígraf ny! Reviseu les conjuncions copulatives (esto y aquello, açò i allò), per favor!
  • Els signes de puntuació estan on toca, les majúscules i les minúscules també. Darrere d’un punt, posem majúscula. Sona de Primària, sí, però amb els nervis de l’examen… ehem…
  • No vos heu deixat cap pregunta per respondre, ni cap paràgraf a mitges, ni un buit de “ja posaré esta paraula després que ara no em ve al cap”, etc.

consell_4

Com potser ja sabeu, l’Institut d’Estudis Catalans va publicar a les acaballes de l’any passat la nova Gramàtica de la Llengua Catalana, que s’ha fet famosa per alguns canvis en l’ortografia que han causat polèmica, com ara la gran reducció de la llista de paraules amb accent diacrític. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua no s’ha pronunciat al seu web encara sobre si aplicarà els canvis de la normativa de l’IEC. Què fem, doncs, a l’hora de l’examen? Utilitzem els diacrítics que havíem aprés o la nova llista? La resposta és senzilla: hem de ser coherents. Cap dels dos usos es penalitzarà si es manté de manera constant durant tot el text. És a dir, si decidiu aplicar els canvis, heu d’aplicar-los en tot moment. Per exemple: si no accentueu “dones” a la frase “Em dones un caramel, per favor?”, no computarà com a error, perquè el verb donar ja no apareix a la llista de diacrítics. Però si al mateix text sí que accentueu, per exemple, “dóna” (3a del singular) o alguna altra de les paraules de la llista antiga que s’han quedat sense diacrític (móra, ós, etc.), sí que se vos penalitzarà.

consell_5

L’apartat d’expressió oral mereix una menció a banda perquè demana una immediatesa i un pensament ràpid a l’examinand que no són tan evidents en les altres parts de l’examen, i és per això que sovint és la que més por fa als aspirants. Una característica comuna a tots els nivells és el funcionament: idealment, tindreu un examinador davant (que parlarà i interactuarà amb vosaltres) i un darrere (que prendrà notes), a banda de l’altre candidat, perquè l’examen es fa per parelles. Per què s’amaga l’examinador que pren notes? Perquè s’ha comprovat que molts aspirants es posen nerviosos quan veuen que escriu: ja m’ha suspés, he dit no sé què malament, està escrivint molt, no escolta el que dic… Res d’això! La persona que vos examina pren anotacions perquè és la seua faena. Algunes seran positives i altres, negatives. Però vosaltres heu de centrar la vostra atenció en l’examinador amb qui interactueu i en l’altre aspirant. Per tant, siga quin siga el vostre nivell, no oblideu este consell si per qüestions de logística teniu l’examinador que pren notes a la vista!

En la conversa amb l’altre examinand, recordeu que es valora la qualitat de la interacció: no deixeu que l’altre faça tota la faena (no vos limiteu a frases curtes) ni tampoc monopolitzeu la conversa! Busqueu l’equilibri: demostreu que heu escoltat el que diu l’altre aspirant (estic d’acord/no estic d’acord amb tu, però…) i, si podeu, feu-li alguna pregunta (jo opine açò, què en penses tu?).

El tractament, com tot, ha de ser coherent: si decidiu parlar de vosté a l’examinador/a, feu-ho en tot moment i recordeu que caldrà conjugar els verbs en tercera persona del singular. Si penseu que això vos costarà, no crec que ningú s’ofenga si li parleu de tu, però sigueu consistents: trieu una forma de tractament abans de començar i manteniu-la. El tractament de vós no vos el recomane si no és que vos examina el Nostre Senyor.

La fonètica és un tema que encara provoca debat: s’ha de baixar punts per apitxar, per exemple? En teoria, totes les variants de l’estàndards són vàlides i, per tant, no es penalitzen. Ara bé, hi ha examinadors que opinen que l’apitxat és correcte però no estàndard i, per tant, en els nivells més alts (on la situació comunicativa és formal i requereix un llenguatge estàndard) penalitzarien l’apitxat en l’apartat d’adequació. Hi ha algunes coses, tanmateix, que sí estan clares:

  • Cal fer la distinció entre vocals obertes i tancades.
  • Eviteu els sons que no són propis del valencià. La z de Zaragoza, la j de Jaén… caca!
  • La -ll de final de paraula que dóna tants maldecaps als alumnes que tenen el castellà com a primera llengua és importantíssima: vull, ell, aquell, treball… res de *vul, *el, *aquel, *trebal!
  • En el dígraf ny, la y mai no sona. És l’equivalent a la ñ del castellà. Per tant, no direm *juni, sinó juny.
  • En les paraules que acaben en vocal + ig, la i no sona mai: maig, vaig, roig…

Els de nivells bàsics, recordeu les vocals de les xifres: vint, trenta, quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, huitanta/vuitanta, noranta. El vell truc: a partir del quaranta, tots porten dues a. I no confongueu el setze (16) i el dèsset (17)!

D’altra banda, el nivell C2 té la peculiaritat que demana una mediació: heu de construir un text en valencià a partir d’un text en castellà, anglés i francés. Atenció: una mediació no és una traducció a vista. No heu de traduir literalment el que diu el text en castellà, sinó entendre’n les idees i reproduir-les de manera fidel per a produir un text equivalent en valencià. Això vol dir que tampoc no podeu afegir informació pròpia que no aparega al text original.

més coses?

Vos han resultat útils els consells? En teniu més? Esteu a punt ja per a l’examen? Si teniu aportacions, no dubteu a fer-me-les arribar mitjançant el formulari de contacte i les afegiré a l’entrada. Molta sort a tothom!

Save

Anuncis