Molts dels meus alumnes, i altres aspirants que conec, es queixen que la destresa que més els costa és l’expressió oral. Quan aprenem una llengua, en els nivells més baixos, ens costa trencar la barrera de la vergonya i llançar-nos a parlar-la. Després, quan ja tenim certes habilitats adquirides, ens fa cosa que ens escolten els natius perquè “fem molts errors” (em regalaré un bon viatge a Hogwarts el dia que els meus alumnes entenguen que l’error és part de l’aprenentatge). I, quan aconseguim superar tots eixos obstacles, encara ens en trobem un altre… no tenim amb qui parlar en valencià!

Bona cosa d’acadèmies i centres d’idiomes ofereixen sessions dedicades exclusivament a la pràctica de l’expressió oral, perquè és una mancança comuna. El centre on jo treballe, per exemple, organitza tallers d’expressió oral cada divendres en diferents horaris i grups reduïts. L’ajuda d’un professor és crucial sobretot quan no sabeu a quin tipus d’examen vos enfronteu, perquè molta gent suspén els examens de certificació per no haver preparat correctament la prova. Tanmateix, si ja aneu a classe i voleu pràctica extra, o si no vos podeu permetre la despesa de les classes, hi ha alternatives gratuïtes. Quines són?

voluntariats

Segurament, el més conegut és el Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana. És un programa gratuït i obert a tothom pel qual, una vegada registrats com a aprenents, vos assignaran un voluntari o voluntària amb qui podeu parlar valencià una hora a la setmana, com a mínim. Escola Valenciana proporciona a la persona voluntària material per a facilitar la conversa, però podeu parlar de qualsevol cosa. Recordeu que no cal viure a València ciutat: sigueu d’on sigueu, intentaran trobar una persona voluntària a la vostra zona. Això sí: tingueu en compte que el voluntari no és un docent, és a dir, no té per què parlar correctament al 100% ni té tampoc l’obligació de corregir-vos. Així i tot, és una iniciativa boníssima per a exercitar la parla. En aquest enllaç vos hi podeu inscriure com a aprenents. Ja sou valencianoparlants i voleu ajudar un altre aprenent? Apunteu-vos-hi com a voluntaris: sempre feu falta!

Altres institucions, com les universitats, també tenen voluntariats lingüístics.

  • El de la Universitat de València funciona de manera diferent al d’Escola Valenciana. Està enfocat a estudiants que vulguen promocionar la llengua, més que no aprendre-la. Malgrat això, és molt actiu i sovint organitza activitats per a reunir voluntaris i aprenents de manera lúdica, com el Tastallengües. Per a practicar valencià, la Universitat posa en marxa el Tàndem de la UV, en què podeu parlar valencià amb un natiu a canvi d’ensenyar-li la vostra llengua. Açò vos serà especialment útil, segurament, si teniu una llengua materna diferent del castellà (hola, Mustapha!), però m’han comentat que és possible que hi haja apuntats voluntaris disposats a ajudar-vos a practicar valencià (gràcies, Elija!).
  • La Universitat Politècnica de València també sembla tenir el seu voluntariat lingüístic, però l’enllaç d’inscripció no funciona. Això sí, tenen un grup de Facebook en què de ben segur vos en podeu informar i, en qualsevol cas, podeu contactar amb el Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la UPV, que és qui s’encarrega del voluntariat.
  • A Castelló, la Universitat Jaume I també ofereix un programa de voluntariat lingüístic que permet sumar crèdits: ací en podeu consultar més informació. El formulari d’inscripció, però, sembla que només funciona per a usuaris de la UJI. Afegisc (gràcies de nou, Elija!) que la filosofia del voluntariat de l’UJI és semblant a la del voluntariat de la UV quant al fet que pretén més aïna formar estudiants conscienciats lingüisticament que no proporcionar una via de conversa en valencià. Per a fomentar l’intercanvi lingüístic, l’UJI també organitza un tàndem.
  • El programa de voluntariat lingüístic i cultural de la Universitat d’Alacant m’ha paregut també més adreçat a formar estudiants que ja parlen la llengua que no a posar-los en contacte amb aprenents, però potser m’equivoque.
  • La UMH ofereix, a més del voluntariat clàssic, una opció innovadora: la conversa virtual, que posa en contacte voluntaris i aprenents perquè parlen a través d’internet. Per a apuntar-vos-hi,heu d’enviar un correu electrònic a l’adreça prova@umh.es en què indiqueu si preferiu la conversa virtual o presencial, el nivell en què esteu interessats i l’horari en què esteu disponibles.
  • Alguns òrgans administratius (tant locals com comarcals o autonòmics) organitzen voluntariats per a ciutadans o per al seu personal. És el cas de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport: si sou personal dels serveis centrals de la Conselleria, podeu inscriure-vos com a aprenents o com a voluntaris. El termini acaba el 6 de març!

 

Un apunt a tindre en compte: les ajudes econòmiques de la Direcció General de Política Lingüística per a entitats, associacions sense ànim de lucre, ajuntaments, mancomunitats, etc., valoren positivament el voluntariat lingüístic en la baremació. És a dir, que si treballeu en un ajuntament o pertanyeu a qualsevol tipus d’entitat o associació (una AMPA, una falla, una penya, una comparsa, associacions culturals, musicals, esportives, professionals, etc.), proposeu que s’organitze un voluntariat lingüístic i feu-lo constar en la pròxima convocatòria de les ajudes!

 

grups-de-conversa

Si preferiu trobar-vos en una situació de pràctica amb altres aprenents, més que no el tracte individual amb un natiu, els grups de conversa són la millor opció per a vosaltres. Aquesta alternativa és útil sobretot per als aprenents de nivells més baixos, que encara no tenen nivell suficient per a mantenir una conversa llarga. Quins grups de conversa en valencià teniu a l’abast?

  • La UV té grups de conversa de diferents idiomes, entre els quals hi ha el valencià. Ací podeu consultar-ne els horaris!
  • La UPV ofereix als membres de la seua comunitat educativa (alumnat, PAS i PDI) grups de conversa gratuïts dividits per nivells, i fins i tot la possibilitat de participar-hi en línia. Si vos interessa, afanyeu-vos, perquè el període d’inscripció acaba el dia 28 de febrer!
  • La Universitat Jaume I de Castelló també té grups de conversa de català, entre altres llengües, dirigits per professorat i, això sí, amb una taxa d’inscripció de 30€.
  • EL CAU de la Universitat d’Alacant també ofereix classes de conversa, el calendari de les quals podeu consultar ací.
  • La Societat Coral el Micalet, en col·laboració amb l’equip del Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, organitza cada dimecres a les 16h una tertúlia per la fluïdesa en valencià a la Cafeteria Micalet, a València ciutat. Cada setmana es tracta un tema diferent i s’anuncia el de la setmana següent. Si voleu estar-ne al corrent, seguiu el perfil de Facebook del Voluntariat pel Valencià!

qui-dia-passa

Sembla obvi, veritat? Si visc en un lloc on es parla valencià, aprendré valencià… Per desgràcia, no és tan fàcil. El valencià és una llengua minoritària i minoritzada i això fa que molts parlants, si detecten que la persona amb qui parlen no té el valencià com a llengua materna, canvien de llengua i s’adrecen a la persona en qüestió en castellà. A banda d’això, hi ha els valencianoparlants d’incògnit: jo me’n trobe cada dia. Són la gent que té el valencià com a primera llengua però, quan s’han d’adreçar a desconeguts, ho fan per defecte en castellà. No vos creuríeu quantes vegades m’han parat pel carrer amb un “¿Perdona, tienes hora?” o “¿Por dónde se va a la calle tal?”, he contestat “Sí, les sis i mitja” o “És la pròxima a la dreta”, i m’han contestat “Ah, moltes gràcies!”.

Sabent açò, què podeu fer? És evident: demanar que vos parlen en valencià. Encara que vos coste, encara que els coste a ells… És la manera més quotidiana, més eficaç i més econòmica de practicar l’expressió oral. Al principi, és normal que al vostre interlocutor el sorprenga que una persona que ve de fora vulga aprendre valencià. Gran part dels valencianoparlants hem crescut envoltats per la idea que la nostra llengua és una malformació de poble que no té futur ni validesa més enllà de les nostres comarques. Per això, si feu un esforç per a fer la vida del dia a dia en valencià, no només n’eixireu beneficiats, sinó que haureu col·laborat a llaurar el camí perquè la nostra llengua tinga el reconeixement i la dignitat que es mereix.

En coneixeu més?

Si coneixeu més voluntariats lingüístics o grups de conversa de valencià, no dubteu a fer-me’ls arribar amb un comentari o mitjançant el formulari de contacte: estaré encantadíssima d’afegir-los a l’entrada!