Hola i benvingudes/benvinguts de nou! Abans de res, vull disculpar-me: ja fa un mes que publicava les recomanacions de lectures per als primers nivells i els intermedis, i avisava que, en la següent entrada, donaríem unes quantes idees de lectura per als nivells avançats (C1-C2, o Mitjà i Superior de la JQCV). Malauradament, he tardat més de que voldria a publicar aquesta entrada. Els motius són purament personals: he canviat de feina, amb tot l’embolic que això comporta. Si m’encante, acaba l’estiu i no penge la llista!

Abans d’endinsar-vos en les recomanacions i llançar-vos a per un company d’estiu (vinga, que encara queda un mes de calor…), tingueu en compte una cosa: que estigueu preparant-vos per a l’examen del Mitjà o del Superior no vol dir que ja tingueu un C1 o un C2. Què vull dir amb això? Que hi ha bona cosa d’aspirants als nivells més alts que no han assolit els contingut dels més bàsics i, per tant, possiblement es frustrarà si comença a llegir, d’entrada, les novel·les que proposarem hui. Cal, per tant, que sigueu conscients de quin és el vostre nivell de partida, comenceu per llibres que s’hi adequen i aneu pujant la dificultat progressivament.

Nivells avançats (C1-C2)

Si parlem de lectura, no podem començar d’altra manera que comentant el fenomen de Manuel Bartual, veritat? De moment no tenim tuitnovel·les en valencià (tingueu en compte que és un gènere que s’acaba d’inventar) però, si vos agrada el misteri, les històries inquietants, el desdoblament del “jo”… Un altre Manuel, Manuel Baixauli, vos farà fruir amb L’home manuscrit i si enganxeu  La meitat de l’ànima, de Carme Riera, no podreu parar de llegir fins al final!

L’últim Manuel de hui, Manuel de Pedrolo (és possible que el conegueu per la seua gran obra, el Mecanoscrit del segon origen, totalment recomanable), té un recull de set contes de ciència-ficcióTrajecte final, que a mi em va enamorar, i això que no sóc molt de ciència-ficció. Si l’aspecte que vos ha atret de la història de Bartual és el tema del doble, Eugeni Alemany ha assenyalat molt sàviament que tenim bona cosa d’autors en la nostra llengua que el cultiven. Pere Calders potser en siga el més notable: dins de Cròniques de la veritat oculta trobareu “O ell, o jo”.

Potser, com a mi, el que vos ha captivat del fenomen Bartual és la innovació que suposa utilitzar les xarxes socials per a fer noves maneres de literatura. Si busqueu gèneres que ultrapassen els habituals, feu una ullada als articontes d’Anna Moner, en què mescla la narrativa amb apunts doctíssims sobre diferents temes artístics.

Recordeu aquell nebot adolescent de qui parlàvem en l’última entrada? És el moment de preguntar-li per Joan Pla. Mor una vida, es trenca un amor és una de les lectures més típiques en Secundària que jo sempre recomane als alumnes poc lectors del Mitjà perquè ofereix un vocabulari riquíssim amb una història que enganxa i és fàcil de seguir. Si sou víctimes del mite de l’amor romàntic com jo, no podreu evitar anar també a per la segona part de la història. Igual d’amorós, però no tan típic, és El temps no passa per Montmartre, del mateix autor.

moon-2416735_640
La serra d’Aitana és el paisatge en què té lloc L’ambició d’Aleix.

En l’entrada anterior també parlàvem d’Enric Valor i les Rondalles que va recollir. Potser ja coneixíeu Valor per les Rondalles o fins i tot per la flexió verbal, però és possible que vos haja passat desapercebuda la seua faceta de novel·lista… i seria una llàstima, perquè L’ambició d’Aleix és una obra que qualsevol amant de la muntanya hauria d’assaborir. Per als muntanyencs, també, el Cicle de Cassana.

Anem ara a per autors més contemporanis. Vos agrada la filosofia? La passejadora de gossos, que va guanyar el premi de narrativa Ciutat de València l’any 2015, és una obra reflexiva, divertida i crítica de Francesc Bodí que no podeu deixar escapar. A mi em va enganxar de la primera a l’última pàgina! Sou més de novel·la històrica? Tasteu Vent d’Almansa Crim de Germania! L’autor d’aquesta última, Josep Lozano, té també una joia anomenada Ribera que possiblement vos farà senti amos i senyors de les frases fetes i els refranys. A través de la investigació d’un assassinat, l’autor es recrea en el llenguatge col·loquial i genuí de les comarques centrals. Una altra novel·la rica en llenguatge popular, però més lleugereta, és Aigua en Cistella, de l’acadèmica de l’AVL Carme Miquel, que té tots els ingredients per a captivar-vos: un poc d’història, un poc d’intriga, un poc d’amor, molta tendresa…

Més enllà de la narrativa

Heu tastat el gènere de l’assaig? Aquells que, com jo, no estigueu avesats als gèneres de no-ficció, hauríeu de començar per obres d’assaig fàcilment digeribles, com ara les de Jesús Tuson (Històries naturals de la paraula em va agradar molt). Una altra opció per a principiants són els aforismes: en aquest article de Valencia Plaza vos fan un tastet sobre els de Fuster, que són un clàssic en la literatura en la nostra llengua.

Si ja sou lectors habituals d’assaig, no sé si vos podré aportar moltes novetats: he de reconéixer que no és el gènere que més m’agrada… Coneixeu Josep Vicent Marqués i la seua sociologia de la vida quotidiana, No és natural? És un llibre de fa uns quants anys (si no recorde malament, la primera edició és dels huitanta) que fa un recorregut crític per la vida d’una persona qualsevol i qüestiona els fets i les creences que considerem “naturals”. És curiós, si més no, veure com hem evolucionat tant en alguns aspectes i tan poc en uns altres.

Quant a la premsa, la Revista El Temps vos ofereix l’actualitat política i cultural en format digital i en paper. La secció País Valencià del diari Ara comprén les notícies del nostre territori.

La poesia i el teatre són els altres dos gèneres que, tristament, tendisc a abandonar. Així i tot, Coral Romput és un dels textos que més m’apassionen i hi torne contínuament. No és estrany: Estellés és un dels millors poetes en llengua catalana del segle XX, i el Llibre de meravelles és imprescindible si vos voleu iniciar en aquest gènere. Una altra manera de llegir poesia és deixar que vos la lligen: proveu, per exemple, el Mural del País Valencià recitat per Pau Alabajos (la “Sonata d’Isabel” és, segurament, el meu poema d’amor preferit) o el Coral Romput, que comentàvem abans, dit per Ovidi Montllor.

Una poetessa que vaig descobrir fa poc i que cada dia m’agrada més és Rosa Roig. La vaig descobrir gràcies a un article d’Abelard Saragossà (profes de valencià, açò és per a vosaltres) en què reproduïa alguns fragments de l’autora:

Poc abans d’afrontar el món la filla li preguntà a la mare: en què creus?
Poc abans de deixar que la filla s’enfrontara amb el món, la mare li respongué:
1. Crec en la desesperació de la gent.
2. Crec en la rotunda soledat dels humans.
3. Crec en la generositat infinita de qui no té por.
4. Crec en l’egoisme de qui viu i patix massa.
5. Crec en la debilitat de les forces humanes.
6. Crec en la decisió d’ignorar profundament els altres que manifesten
els ancians.
7. Crec en les veus dolces dels qui s’estimen.
8. Crec en la crueltat de qui ha oblidat estimar.
9. Crec en l’obsessió de qui ja no veu els altres.
10. Crec en el poder de les paraules.

Amb aquesta meravella m’acomiade, de moment. Les llistes que vos he oferit, evidentment, són incompletes, són poca cosa, són un tast insignificant de tot el que les paraules poden oferir-vos. La conclusió, però, és inqüestionable: hi ha un llibre, o una forma de lectura, per a cadascú. Només cal que trobeu quina manera de llegir preferiu i vos deixeu emportar pel poder de les paraules.