Ja s’ha obert el termini de matrícula per a la segona convocatòria de les proves de la JQCV (recordeu que acaba el dia 11!) i sé que alguns de vosaltres vos plantegeu presentar-vos a les proves per als certificats de coneixements específics: Llenguatge als Mitjans de Comunicació, Llenguatge Administratiu i Correcció de Textos. Abans de la primera convocatòria ja vam publicar una entrada sobre la preparació de l’examen de Llenguatge als Mitjans de Comunicació, i una lectora va suggerir als comentaris que en férem una per a la resta de certificats específics. És una tasca complicada, com de seguida veureu, però he decidit arriscar-me i comencem hui amb el de Llenguatge Administratiu!

En primer lloc, per què dic que és una tasca complicada? Per diverses raons: la primera és que, a diferència dels exàmens de coneixements generals (Mitjà i Superior), els de coneixements específics no tenen els solucionaris penjats al web de la JQCV. Per tant, una de les principals fonts que usem els aspirants per a preparar aquestes proves, desapareix. Malgrat això, tinc una bona notícia: la Diputació de València té un recull de material ben útil per a aquest examen, entre el qual trobareu (al final d’aquesta pàgina), uns quants models d’exàmens amb els solucionaris corresponents. Una altra causa de la dificultat de preparació d’aquestes proves és la manca de professorat disposat a preparar-les: no és fàcil trobar grups per a açò en les acadèmies, ni tan sols classes particulars. Per això, si sou profes i esteu capacitats per a fer-ho, vos convide a deixar un comentari perquè l’alumnat potencial puga contactar amb vosaltres!

Abans de res, heu de familiaritzar-vos amb la prova: les àrees, el pes de cada apartat… Com en el cas de mitjans de comunicació, en l’examen tenen pes, d’una banda, els coneixements lingüístics i, de l’altra, els específics de la matèria. Per tant, heu de ser conscients del vostre nivell de llengua i autoexigents pel que fa a la correcció. Si penseu que no teniu nivell per al Mitjà, per exemple, convindria que repassàreu la part lingüística abans de passar al de llenguatge Administratiu. Així doncs, comencem pels…

aspectes lingüístics

Si feu una ullada a qualsevol dels exemples recents de prova, com este de 2015, veureu que hi ha tres exercicis que tenen més a veure amb la correcció lingüística en general que no amb el llenguatge administratiu en concret: el 6, el 7 i el 8.

L’exercici 6 tracta de localitzar els usos incorrectes de les majúscules i les minúscules en un text. És un aspecte que no apareix gaire en els models 2009 de Mitjà i Superior i, per tant, cal que busquem altres maneres de practicar-ho. La Diputació de València, en l’enllaç que vos deia abans, vos ofereix uns criteris d’ús de majúscules i minúscules. Però el que volem és practicar, veritat? Doncs anem-hi: la Generalitat de Catalunya té estos exercicis autocorrectius en la web del Departament de Justícia que vos seran molt profitosos. La Universitat d’Alacant també té un exercici autocorrectiu en línia ben recomanable. És possible que, fent aquests exercicis o uns altres del mateix tema, noteu que hi ha contradiccions entre la solució que vos proposen i els usos que recomanen els criteris de la Diputació. Això és perquè les majúscules i les minúscules tenen algunes normes fixes, però altres són relatives i depenen dels criteris triats per cada institució. Davant del dubte, obeïu els criteris de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és la institució normativa. El seu Manual de documentació administrativa té criteris de majúscules i minúscules ben detallats i és una lectura quasi imprescindible per a fer l’examen de Llenguatge Administratiu.

En l’exercici 7 heu de col·locar els signes de puntuació en un text. D’açò, ja en parlàrem en l’entrada sobre l’examen de Llenguatge als Mitjans de Comunicació:

De segur que, si esteu pensant en obtindre el certificat de Llenguatge als mitjans de comunicació, ja coneixeu els usos bàsics dels signes de puntuació. Però, si aplicar-los a un text vos dóna problemes, caldrà que prepareu bé l’exercici 9, el primer de l’àrea 4. Es tracta de puntuar un text, sense més misteri. La bona notícia? L’ús dels signes de puntuació és molt similar en tots els dialectes de la llengua i, per tant, ben bé qualsevol exercici vos servirà per a practicar. Què vol dir això? Molt de material en línia, per descomptat!

I l’exercici 8, si heu llegit eixa entrada, també vos resultarà familiar perquè tracta de corregir frases:

Per a aquests exercicis, el més útil és buscar manuals amb pràctiques de correcció de textos que porten un solucionari que vos permeta saber en què heu fallat i per què. A banda de l’Accent greu, de Tabarca, que podeu trobar en bona cosa de llibreries i també en les biblioteques públiques. També vos ajudaran en aquest sentit tots els manuals adreçats a preparar les proves de la JQCV editat abans de 2009, quan les proves del Mitjà i el Superior incorporaven correcció de frases. L’Apte n’és un bon exemple, però alerta: el Nou apte ja està adaptat a les proves de 2009 i, per tant, no té correcció de frases! El Consultor gramatical de Tabarca també vos pot ser útil, així com el Valencià mitjà de Castellnou.

A més, podeu buscar reculls de les proves de la JQCV anteriors a 2009. Abans estaven publicades a la pàgina web de la JQCV, però han desaparegWhatsApp Image 2017-05-30 at 10.30.14ut. Des d’ací aprofite per a demanar-vos que, si algú n’haguera guardat els documents, me’ls fera arribar: estaria eternament agraïda! Així i tot, si teniu temps, ganes i biblioteques, podeu trobar reculls de proves editats en paper, com el que teniu a la foto, editat per Tàndem i la Generalitat Valenciana l’any 1993. Aquest, de fet, també incorpora un model d’examen de Llenguatge als mitjans de comunicació, que no ha canviat substancialment des de 1993.

Vigileu, però! La normativa ha canviat des de 2009. Algunes formes que abans eren incorrectes ja no ho són. És per això que és bo que, davant del dubte, consulteu les versions més recents de la Gramàtica i el Diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Si és correcte per a l’AVL, és correcte per a la Junta!

Un apunt: en aquest exercici, fixeu-vos en els canvis de gènere (masculí/femení), especialment pel que fa a les professions de l’àmbit judicial. Solen caure coses de l’estil “la jutge va dictar…”. Recordeu que la majoria de professions tenen forma masculina i femenina (jutge/jutgessa, advocat/advocada) i que, per tant, és incorrecte no concordar-les.

Els exercicis 4 i 5 van de lèxic i són molt similars, perquè en tots dos heu d’omplir buits amb paraules de l’àmbit administratiu, tot i que no totalment especialitzades (a diferència de l’exercici 9, per exemple): estaríem a mig camí entre el llenguatge general i l’especialitzat.

  • Per a familiaritzar-vos-hi, podeu consultar el vocabulari que la Conselleria de Cultura va editar fa uns quants anys o esta llista de la Diputació de València.
  • Feu també una ullada a esta presentació sobre fraseologia publicada per la Universitat d’Alacant que té un exercici per a practicar.
  • Dins d’este curs d’autoaprenentatge de llenguatge administratiu de la Generalitat de Catalunya, teniu un apartat (el tema 13) dedicat a la terminologia i fraseologia. Hi ha nou exercicis! Si feu clic al tema 13 al menú lateral no vos porta als exercicis, heu d’anar baixant la pàgina fins que hi arribeu.
  • Si el que voleu és un traductor des del castellà, proveu el Justiterm.
  • Sobretot, no deixeu de llegir textos administratius de diferents tipus. Podeu, per exemple, fer una cerca al DOGV per a trobar-ne algun que vos interesse, encara que siga mínimament.

 

redacció

Aquesta prova suposa redactar dos textos: un de més llarg (exercici 2) i un de més curt (exercici 3). Tots dos són textos administratius, per tant, heu de tindre molt present l’estructura de cada tipologia de text administratiu. Com s’estudien les estructures de text? Cadascú té el seu mètode, jo vos dic què em va funcionar a mi. Em vaig fer esquemes com els que veieu a la imatge a partir del Manual de documentació administrativa de l’AVL. En els esquemes, feia un model resumit de cada tipologia de text (sense desenvolupar-lo sencer, només les dades bàsiques que necessitara per a recordar l’estructura) i, al costat de cada paràgraf, l’explicació de la part del text amb què es corresponia. També vaig aprofitar per a introduir fraseologia i anar practicant-la. Jo tinc la mania de treballar amb fulls A5, però si ho feu en A4 podeu desenvolupar el text sencer i així practiqueu la redacció!

WhatsApp Image 2017-09-06 at 21.20.58

A banda de controlar l’estructura, és important redactar bé, evidentment. A la pàgina de la Diputació que ja hem citat unes quantes vegades tenen recursos interessants, com ara un dossier molt recomanable si no esteu familiaritzats amb la redacció de textos administratius i uns criteris d’estil per a fer redaccions més bones, un recull de preguntes freqüents. Finalment,  no és sobrer que conegueu les pautes del llenguatge no sexista.

llenguatge específic

El primer i l’últim exercici de la prova són els que segurament vos costaran menys si veniu de la branca del dret o vos resultaran més complicats si, com jo, sou lingüistes. He de reconéixer que jo els vaig fer a l’atzar i aplicant un poc de sentit comú. Si vos fixeu en els criteris de correcció de la prova, les errades no descompten en cap dels dos exercicis. L’exercici 1 vos demana que relacioneu fragments de dret amb nocions del llenguatge administratius i val un 10% de la prova. L’exercici 9 val un 7,5% de la prova (si no he fet malament els càlculs) i tracta de triar a quin concepte administratiu correspon cada definició.

Sincerament, vos puc ajudar ben poc amb açò, perquè no sóc jurista. Els exercicis de fraseologia jurídica de què hem parlat abans segurament vos seran útils, especialment amb l’exercici 9, però crec que la millor estratègia és llegir textos jurídics. Si vos preneu molt seriosament la preparació d’esta prova i teniu temps, podeu dedicar-vos-hi amb este curs en línia de llenguatge jurídic del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Ganes de més? La Diputació de València té un recull de recursos en línia. Alguns els hem comentat, altres no. Amb això acabem l’entrada de hui. Si teniu més propostes, no dubteu a deixar un comentari!