Des que vaig publicar l’entrada sobre les novetats de 2018 de la JQCV pel que fa al C1, he rebut moltes preguntes sobre l’afer de la mediació. És cert que és un tema enigmàtic, perquè com que no hi ha models disponibles no sabem ben bé com serà en la prova de C1 de la JQCV en 2018. Heu de saber que l’únic model disponible al web de la JQCV pel que fa a les noves proves adaptades al MECRL està desactualitzat, perquè té contradiccions amb la guia de la prova (per exemple, el model inclou el resum, que ha desaparegut no només de la prova de C1, sinó de tots els nivells adaptats de moment).

L’única informació que ha publicat de moment la JQCV sobre l’activitat de mediació apareix en el document de preguntes més freqüents, que hauríeu de consultar si no ho heu fet ja, i diu açò:

La redacció de creació consisteix a realitzar un text a partir d’un tema inicial que es proposa a l’aspirant sense marcar cap pauta; en canvi, la redacció de mediació es realitza a partir d’un ítem (per exemple, una infografia o unes instruccions prèvies) i d’unes idees que cal desenvolupar.

Per tant, basant-nos en la informació disponible al web de la JQCV, en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües i en el que han fet fins ara les altres entitats acreditadores de valencià (EOI i CIEACOVA), farem un recull de maneres en què pot aparéixer la mediació en una prova de certificació de coneixement de llengües.

Què és la mediació?

Segons el nou volum d’acompanyament de MECRL publicat a finals de 2017 pel Consell d’Europa,

en la mediació, l’usuari/aprenent actua com un agent social que crea ponts i ajuda a construir o transmetre un significat, de vegades en la mateixa llengua, de vegades d’una llengua a una altra (mediació interlingüística). El focus està en el rol de la llengua en processos com crear l’espai i les condicions per a comunicar-se i/o aprendre, col·laborar per a construir nous significats, animar els altres a construir o entendre nous significats i transmetre nova informació de la manera adequada. El context pot ser social, pedagògic, cultural, lingüístic o professional.

A continuació, tenim este quadre tan cuqui d’activitats i estratègies de mediació:

activitats mediació.png

I, tot seguit, tenim la mediació descrita per nivells: quin nivell de mediació ha de ser capaç d’assolir un aspirant segons el nivell al qual vol optar. Traduïsc a continuació dels descriptors dels tres nivells més elevats:

C2: Pot mediar amb naturalitat i eficàcia, adquirint papers diferents segons les necessitats situacionals i de les persones incloses en la comunicació i identificant matisos i transfons i conduint una discussió delicada. Pot explicar amb un llenguatge clar, fluid i ben estructurat la manera com es presenten els fets i els arguments, introduint aspectes avaluatius i la majoria de matisos amb precisió, i indicant implicacions socioculturals (ús del registre, sutileses, ironia i sarcasme).

C1: Pot mediar amb eficàcia, ajudant a mantindre una interacció positiva a través de la interpretació de diferents perspectives, manejant l’ambigüitat, anticipant-se als malentesos i intervenint diplomàticament per a redirigir la conversa. Pot contribuir a l’èxit de la conversa amb diferents contribucions i estimular el raonament amb una sèrie de preguntes. Pot expressar, amb un llenguatge clar, fluid i ben estructurat, les idees significatives en textos llargs i complexos tant si estan relacionats amb els seus camps d’interés o no, i incloure-hi aspectes avaluatius i la majoria de matisos

B2: Pot crear un ambient que anime a compartir idees i que facilite la discussió de temes delicats mostrant empatia per diferents perspectives, encoratjant altres persones a explorar la qüestió i adequant la manera com s’expressa. Pot contribuir a les idees dels altres i proporcionar suggeriments per a fer-les avançar. Pot verbalitzar el contingut principal d’un text ben estructurat, però llarg i lingüísticament complex, que verse sobre temes del seu camp d’interessos professionals, acadèmics i personals, i aclarir les opinions i objectius dels parlants.

Els descriptors anteriors són els generals i, per tant, fan referència tant a l’expressió i la interacció orals com a l’expressió i la interacció escrites. En la guia de la prova de C1, però, només es fa referència a la mediació dins de les activitats de l’àrea d’expressió i interacció escrites. Tingueu-ho en compte!

Un altre aspecte del capítol del nou MECRL referit a la mediació que crec que cal tindre en compte és que remarca en diverses ocasions que la mediació pot ser interlingüística (d’una llengua a una altra) o intralingüística (dins de la mateixa llengua). Quan siga dins de la mateixa llengua, pot suposar un canvi de varietat (de registre formal a registre col·loquial, per exemple, o a l’inrevés) o no: el MECRL especifica que la llengua d’origen i la d’arribada poden ser exactament la mateixa. Però, si no hem de modificar el text, què volen que fem? Això ens porta a la següent pregunta…

Com podria ser una activitat de mediació?

Dins de les activitats de mediació, la nova edició del MECRL parla de “mediar un text”, “mediar conceptes” i “mediar en la comunicació”. Els dos últims blocs parlen d’activitats que necessàriament inclouen interacció amb altres persones. Com que la prova escrita sempre ha sigut individual en totes les entitats acreditadores de valencià, seria una sorpresa molt gran que ara calguera fer esta part en grup. Centrem-nos, per tant, en el primer: mediar un text. Els tipus d’activitat que recull el MECRL són:

  • Comunicar una informació concreta: oral i escrit. Consisteix a aïllar informació concreta dins d’un text que llegim de manera superficial. El focus està en esta informació que es demana, i no en les idees principals del text. Podria incloure informació sobre llocs, horaris, preus, etc. dins d’anuncis orals o escrits o de fullets, guies, articles, etc.;  o també  instruccions per a fer una cosa o arribar a un lloc.
  • Explicar dades (en gràfics, diagrames, etc.). Implica la transformació de la informació que trobem en un diagrama, un gràfic o altres tipus d’imatges en un text verbal. Per als nivells més baixos, segons el MECRL, es tractaria de descriure material visual sobre tòpics familiars (per exemple, mapes de l’oratge). Per als nivells més elevats, es requereixen actes comunicatius més complexos (interpretar les dades de les fonts, explicar-ne els punts més rellevants…). La CIEACOVA inclou este tipus d’activitat en l’expressió escrita de nivell C2 (mireu la prova de gener de 2018). A més, la resposta del document de preguntes freqüents inclou la descripció d’infografies. Per tant, esta és una bona candidata!
  • Processar textos: oral i escrit. Es refereix, sobretot, al resum. Pense que és altament improbable que aparega un resum, perquè l’han eliminat dels nivells que ja s’han adaptat al MECRL. Això sí, el Marc també parla en este punt d’adaptar la informació del text original a un nou destinatari, i això (malgrat que no s’ha fet mai, que jo sàpiga, ni en la JQCV ni en l’EOI) sí que seria possible.
  • Traduir textos. El MECRL recorda que en este apartat no parla de traduccions professionals, que reserven als especialistes en el camp (gràcies!), sinó a traduccions que poden necessitar-se en algun moment de la vida quotidiana o laboral. Personalment, no crec que tiren per esta via a la JQCV. La CIEACOVA tingué al principi una activitat de mediació que consistia a fer un monòleg oral a través d’un text escrit originalment en castellà, anglés i francés. Van acabar llevant l’activitat i substituint-la per un altre tipus de mediació. Este tipus d’activitat implicaria saber quina és la llengua 1 de tots els aspirants a cada nivell de coneixements de valencià, la qual cosa és impossible tal com estan les coses ara.
  • Prendre notes (classes, seminaris, reunions, etc.). Esta és una de les activitats de mediació que incopora CIEACOVA. Implica un canvi de canal: passar de l’oral a l’escrit. Mireu, per exemple, la prova de C1 de gener de 2018. El primer exercici consistia a escoltar un àudio sobre riscos laborals, recollir-ne informació i, després, elaborar un fullet informatiu. És, per tant, un dels tipus d’activitat susceptibles d’aparéixer en les proves de la JQCV, tot i que cal remarcar que en el document de preguntes més freqüents s’especifica que la comprensió oral és exclusiva dels nivells A2, B1 i B2, i este tipus d’activitat la hi inclouria, així que no encaixaria en el C1 ni el C2. Haurem d’estar atents a futures informacions.
  • Expressar una reacció personal a textos creatius (incloent-hi literatura). Este tipus d’activitat va des de dir com ens ha fet sentir una obra literària o quins aspectes de l’obra ens han interessat (nivells més baixos) a descriure detalladament la nostra interpretació personal d’una obra (nivells més elevats). Per a treballar a classe em sembla una bona idea, però per a un examen de certificació la veig poc viable, perquè suposaria que, en el temps que dura la prova, l’aspirant hauria de llegir una obra literària. Clar que podria ser un fragment, un microrelat o un poema, però l’ítem de “pot comprendre una àmplia gamma de textos literaris” només apareix en el quadern de nivell del C2
  • Anàlisi i crítica de textos creatius (incloent-hi literatura). En la mateixa línia que l’anterior, però des d’un punt de vista més “objectiu”, acadèmic, si voleu. Es tractaria de comparar diferents obres, donar una opinió raonada o avaluar de manera crítica caacterístiques de l’obra. Com que fa molts anys que l’escriptura creativa no apareix en els exàmens de la JQCV, seria una sorpresa ben gran.

Això és tot, de moment. En la pròxima entrada, proposaré alguns exercicis de mediació els resoldré també perquè vos feu una idea de com podria ser la cosa. Recordeu, tanmateix, que tot el que apareix en el blog és a títol personal meuNo és informació oficial de la JQCV, ni de l’EOI ni de la CIEACOVA. No sóc membre de cap de les tres entitats (tot i que, de tant en tant, em veureu examinant…), així que em limite a reunir i explicar la informació que tinc, que no és altra que la mateixa que teniu vosaltres a l’abast en línia. Si voleu informació oficial de les proves, poseu-vos en contacte amb les entitats acreditadores.