Com esteu? Queda ara menys d’una setmana per a la primera fase de la prova de C1 de la JQCV. Els nervis estan a flor de pell i molts em pregunteu per la mediació. En l’última entrada vaig prometre que proposaria algun exercici de mediació i el resoldria. Comencem?

Mediació a partir d’una infografia

Ja vam dir en l’entrada anterior que no tenim clar com serà la prova de mediació de la JQCV però, per la informació que han publicat en el seu document de preguntes freqüents i analitzant el que fa la CIEACOVA amb la mediació escrita, no sembla descartable que ens aparega una infografia que hàgem de desenvolupar amb instruccions concretes. Mirem, per exemple, la informació gràfica següent:

infografia racc

(Font: RACC)

I imaginem que ens posen el següent enunciat:

Formeu part d’un club de motoristes aficionats que edita una revista anual per als socis i les sòcies. A partir de la infografia anterior, redacteu una guia per a la mobilitat urbana segura en motocicleta que es publicarà a la revista. Incloeu-hi, com a mínim, les idees següents:

  • Seguretat al volant i seguretat a peu: qui és més vulnerable?
  • Comportaments perillosos.

L’enunciat: què hem de fer?

Segurament ja vos han dit mil voltes que heu de llegir molt atentament l’enunciat de cada activitat. Segurament penseu que és una obvietat. Doncs bé, llegir bé l’enunciat és encara més important del que sembla: quan es corregeix un text, no es té només en compte la correcció (gramàtica, ortografia, etc.) sinó també les propietats textuals. Això vol dir que cal que ens adeqüem a l’objectiu comunicatiu, que tinguem en compte el receptor hipotètic i la situació comunicativa que se’ns presenta, que siguem coherents amb el context fictici del text i també amb nosaltres mateixos al llarg de la redacció/exposició i que l’estructura del text siga clara, entenedora i d’acord amb la tipologia textual que se’ns demana. I potser pensareu: on està tota eixa informació? La situació comunicativa, el receptor hipotètic… són els pares? No: estan a l’enunciat.

Primer pas: assegureu-vos de quina tipologia textual vos demanen. Fins ara, la JQCV ha demanat l’article d’opinió (text argumentatiu) i la carta formal (normalment argumentativa, però a voltes descriptiva, narrativa…) en el grau Mitjà (actual C1), però no sabem quines tipologies apareixeran en les noves proves. Hi podríeu trobar perfectament una narració, una descripció, un text expositiu… Tot això que, dit així, sona tan difícil, en realitat és tan senzill com preguntar-vos “què volen que faça ací?” i adaptar-vos-hi. Exemple: volen que doneu la vostra opinió? Doneu-la. Volen que doneu informació de manera objectiva? Doneu-ne.

Un apunt! L’assumpte de les tipologies textuals és complex i no hi ha acords unànimes sobre on acaba una i comença l’altra. A més, sí que hi ha consens sobre el fet que un text pot tindre més d’una tipologia textual. En este cas, normalment una és principal i, la resta, secundàries. Per exemple, pot ser que per a donar la vostra opinió (text argumentatiu, finalitat principal) hàgeu de contar una anècdota que vos va passar (text narratiu, finalitat secundària, il·lustrativa). En este cas, pareu atenció al pes que concediu a cada tipologia: si la narració és una mera eina il·lustrativa, generalment no vos pot ocupar la major part del text!

Segon pas: qui és el receptor hipotètic del text? Quan dic receptor hipotètic, em referisc a la persona que en teoria, segons l’enunciat, ha de llegir el vostre text. El públic en general? Públic especialitzat? Xiquets en edat d’escolarització? Adolescents? Tindre en compte el receptor és molt important a l’hora de triar el lèxic, les estructures, els exemples…

Tercer pas: les coses que hem dit abans ens valdrien tant per a l’expressió com per a la mediació però, en el cas que ens ocupa ara, és especialment important que incorporeu al vostre text la informació que vos dóna la tasca, tant en l’enunciat com en les “idees que cal desenvolupar” de què parla la JQCV al document de preguntes més freqüents.

Sabent tot això, ja podeu començar a…

Planificar i escriure

Potser sou d’aquelles ments privilegiades que escriuen tal com els raja i no necessiten parar-se a pensar com ho faran perquè els ix naturalment una prosa ordenada, llegible  meravellosa. Si és així, enhorabona! Però, si sou com la majoria de nosaltres, els mortals, segurament paga la pena que invertiu una estoneta a planificar el discurs. No cal que hi dediqueu massa temps, perquè vos n’ha de quedar per a redactar, revisar ortografia, gramàtica i lèxic i passar-ho en net (sempre recomane que utilitzeu l’esborrany, si no és que sou moooolt lents escrivint). Això sí: convé que, abans de començar a redactar, tingueu clares les idees que exposareu en cada paràgraf. Això farà que l’estructura del text siga entenedora i que eviteu repetir una mateixa idea massa vegades.

Un exemple

Si prenem com a exemple la infografia anterior i l’enunciat que hem proposat, intenteu replicar els passos anteriors. Quina és la finalitat? Qui és el receptor hipotètic? Quines idees ens dóna la tasca?

  • Finalitat: text instructiu. Cal donar consells sobre mobilitat urbana segura.
  • Receptor hipotètic: socis i sòcies d’una revista de motoristes.
  • Idees de la tasca: l’enunciat en dóna tres, totes relacionades directament amb la infografia.

Per tant, havent vist tot això, i tenint en compte que la redacció de mediació ha de ser de 170-190 paraules, podria quedar-nos una coseta així:

Mira, escolta, para

Presentem una guia mobilitat segura per a gaudir de les dues rodes sense perdre de vista que compartim l’espai urbà.

Atenció a ciclistes i vianants

Segons un estudi recent del RACC, els ciclistes són el col·lectiu que se sent menys segur circulant per la ciutat, seguit dels motociclistes. Ara bé, el mateix estudi també indica que el 99,5% dels ciclistes no senyalitzen les maniobres amb el braç. Així mateix, poc menys de la meitat dels vianants travessen els passos de zebra sense comprovar que no vinga cap vehicle. Això fa necessària una gran empatia per part nostra amb els usuaris no motoritzats de la via, que són els més vulnerables.

Respecteu els senyals

El 77% de conductors d’automòbil no es paren del tot en els senyals d’estop. En el nostre cas, la xifra és més alarmant: el 92% dels motoristes no ho fem. Això suposa un augment de la perillositat que cal evitar a tot preu.

Equipament adequat

Un casc ben col·locat ens pot salvar la vida. La vestimenta adequada, fins i tot en ciutat, pot estalviar-nos ferides molt desagradables.

Tenint tot això en ment, només queda gaudir de la màgia de la moto sense córrer riscos innecessaris.

A continuació la teniu acompanyada d’algunes pistes. Ací podeu descarregar-la en format PDF.

mediació moto

Més propostes

Si voleu seguir treballant la mediació a través d’esta infografia, podríeu fer:

  • Una guia de seguretat, però adreçada a ciclistes.
  • Una guia de seguretat, però adreçada a vianants.
  • Unes instruccions de seguretat per a xiquets i xiquetes que van a peu a l’escola.
  • Un informe sobre la perillositat en la circulació a Barcelona.

Com veieu, les possibilitats són flexibles. Només cal jugar amb la finalitat i el receptor. En els dos primers casos, hauríeu de modificar el plantejament per a entendre-ho des del punt de vista d’un altre col·lectiu. En el tercer cas, el llenguatge hauria de ser més planer, les frases més curtes… En el quart cas, hauríeu de reflectir de manera objectiva la informació de la tasca sense donar instruccions.

I un apunt final

Sovint escolte queixes referents a la dificultat de fer un text sobre un tema que es desconeix. Jo no he conduït una moto en ma vida, i podria haver triat redactar el text per a ciclistes (sí que he fet servir la bici en ciutat) o vianants. Tanmateix, he escollit la moto per a posar-me en la pell d’un aspirant a qui li toca un tema que no controla i demostrar que, amb un poc de pràctica i d’enginy, és possible. Com diu el meu amic, el gran Pau Llorca: “si jo he aprés, qualsevol pot aprendre!”.