Hola de nou! En l’entrada de hui parlarem de l’estructura de l’informe i, després, en veurem un exemple plantejat des d’un enunciat de mediació escrita. Recordeu que ja teniu un exemple de mediació en esta entrada i que parlàrem de l’expressió escrita de nivell C2 de la JQCV ací. Un apunt abans de començar: recordeu que no treballe per a la JQCV i, per tant, les informacions del blog no són oficials ni 100% exactes. Intente que els enunciats s’ajusten tant com siga possible als que podria fer la JQCV, però els criteris de redacció de proves no són públics i m’és impossible fer un treball perfecte.

Com es fa un informe?

L’informe, segons el DNV, és una “exposició ordenada, i generalment exhaustiva, sobre un tema o sobre l’estat d’una qüestió”. En el quadern de nivell C2 de la JQCV apareix explicitament que l’aspirant ha de ser capaç d’escriure “informes o articles complexos, crítiques (literàries o de productes audiovisuals) i projectes d’investigació que presenten arguments, amb una estructura lògica, eficaç i fluida”. Penseu que el C2 ja inclou els coneixements especialitzats sobre matèries molt diverses. En altres quaderns de nivell, com el de C1, no apareix explícitament, però sí que hi esmenten els textos explicatius, tipologia a la qual pertany l’informe.

Els informes han de ser clars, precisos i coherents (és a dir, que les dades aportades han de conduir de manera lògica a la conclusió). Un informe no és el tipus de text en què puguem lluir-nos amb refranys, jocs de paraules o ironia: això ho deixem per als articles d’opinió i altres tipologies més lliures. Quant a la persona verbal, podem fer servir la primera del singular (si emetem l’informe al nostre nom), la primera del plural o la tercera del singular (si l’escrivim en nom d’un col·lectiu).

Bona part de les guies sobre redacció d’informes que he llegit inclouen una llista de figures i taules, títols per a cada apartat, recomanacions a més de les conclusions, una identificació opcional de l’informe… Tot això està bé si feu un informe real amb una extensió real, però tenint en compte que segons la guia de la prova heu de fer una redacció de mediació que tinga entre 200 i 220 paraules, caldrà limitar molt tot això. També és habitual que en les instruccions per a fer un informe trobeu una etapa de recerca i recollida de dades. En el cas de les activitats de la JQCV, les dades són les que vos proporciona l’enunciat de la prova i en cap cas tindreu accés a cap altra font d’informació. Per tant, podríem considerar que l’estructura de l’informe per a l’activitat de mediació de la JQCV podria ser una cosa així:

Títol

Introducció

Objectius

Desenvolupament

Antecedents / Anàlisi de dades (depén del tipus d’informe)

Resultats

Conclusions

 

Datació i signatura

 

Títol

El títol ha de ser explicatiu, no opac ni buit, ni tampoc redundant: hi evitarem les expressius com “estudi de…”. Podem formular-lo simplement com “Informe sobre …”.

Introducció

És una guia que facilita la lectura de l’informe i serveix per a facilitar el primer contacte amb el contingut: destinatari, anunci de l’organització (itinerari de lectura)… No ha de ser general ni vaga, sinó desenvolupar breument el tema i, sobretot, establir els objectius principals de l’informe. Els objectius faran de fil conductor del text i han de complir tres condicions: ser avaluables (mesurables en ser assolits), viables (realistes) i rellevants (oportuns quant a l’enunciat). Si redactem l’informe per a l’activitat de mediació de la JQCV tindrem algunes dades (taules, textos, infografies, imatges, etc.) que podem resumir en una sola oració a mode d’index de taules, de manera que ens hi poguem referir durant la resta del text. Opcionalment, també hi podem avançar breument les conclusions.

Desenvolupament

Segons el tipus d’informe que fem i, sobretot, del tipus de dades prèvies, el primer apartat del desenvolupament serà:

a) Anàlisi dels antecedents

En cas que l’informe siga expositiu, és a dir, se centre a explicar uns fets ja esdevinguts, els explicarem ací. És el cas d’un informe sobre un accident de trànsit, per exemple.

b) Anàlisi de dades

És la via que seguirem en cas que ens demanen que elaborem un informe a partir d’unes dades que ens proporcionen. És el que farem en l’exemple d’esta entrada.

Resultats (i recomanacions)

Respondrien a la pregunta “què he descobert en l’anàlisi?” i haurien d’estar classificats i ordenats sistemàticament.

Conclusions (i recomanacions)

Les recomanacions són opcionals i apareixeran quan el text siga valoratiu. La formulació de cada conclusió o recomanació ha d’anar lligada als objectius que hem establit en la introducció. Cal evitar-hi generalitzacions que no es puguen comprovar.

Un exemple

Imagineu que ens proporcionen el següent enunciat (podeu descarregar-lo amb les imatges més grans ací):

Treballeu per a una empresa internacional de lloguer d’automòbils, que s’especialitza en viatgers que travessen Europa. Us han encarregat un informe sobre la conveniència d’adquirir turismes elèctrics per a la flota de vehicles que llogueu. Per a fer-lo, baseu-vos en les dades que veureu a continuació. Podeu introduir-hi les següents idees:

  • Transport i ecologia.

  • Viabilitat econòmica de la proposta per als clients.

  • Atracció de clientela potencial gràcies als vehicles elèctrics.

FONT: Revista RACC

 

L’informe resultant podria ser alguna cosa així:

Informe sobre l’adquisició de turismes elèctrics

L’informe que presentem pretén avaluar la conveniència d’adquirir vehicles elèctrics per a la flota de l’empresa Eurocotxes SA. Hem analitzat un estudi recent (figura 1), les estadístiques sobre les possibilitats de recàrrega dels vehicles elèctrics arreu d’Europa (figura 2) i les dades sobre el consum estimat dels vehicles (figura 3).

En primer lloc, les dades analitzades apunten cap a la presència cada vegada més notòria dels vehicles elèctrics. L’estudi (fig.1) indica l’augment inequívoc de compres d’aquest tipus d’automòbil. Aquest fet s’explica en part pel gran estalvi econòmic que suposen per al consumidor (fig. 3), però també per la coneixença general dels efectes nocius que tenen les emissions generades pels combustibles sobre el medi ambient.

És especialment revelador observar les dades des d’una perspectiva europea, sobretot tenint en compte que Eurocotxes SA actua en l’àmbit continental i s’especialitza en viatges transfronterers i de llarga distància. Així, si bé als països mediterranis comptem amb vora quatre punts de càrrega per cada 100.000 habitants, la xifra es dispara a l’Europa central i als països escandinaus (fig. 3). Considerant que l’estalvi en la despesa de consum és exponencialment més gran a mesura que augmenta la velocitat del vehicle (fig. 2), és raonable pensar que els nostres clients preferisquen triar vehicles elèctrics.

En conclusió, tenint en compte la necessitat d’apropar-nos a un perfil de consumidor europeu i preocupat per la despesa energètica, recomanem l’adquisició de vehicles elèctrics per a la flota.

Alcàsser, 4 d’octubre de 2018

Carme Morant Ortega
Departament d’Inversions

Alguns apunts finals

Recordeu que les informacions del blog no són oficials i que les indicacions que hi podeu llegir són, generalment, orientatives. En el cas de l’informe, m’he basat en estes fonts per a redactar l’entrada:

Segurament teniu manuals de text en què vos ofereixen una altra manera de construir un informe, o el professor o professora vos ho ha explicat d’una altra manera. No dubteu a compartir en els comentaris tot allò que penseu que pot ajudar altres persones!